Públic

Bona tarda a tots i totes!

Aquí us deixo la meva segona aportació.

Una reflexió sobre les diferències socials, els límits físics, psicològics i territorials que podem trobar a la nostra vida i entorn.

En aquest cas, he pujat tres fotografies que potser no valen res per alguns, però que per mi expressen molts dels sentiments i emocions que sento al viure lluny de la meva gent, família i ciutat.

No importa l’edat que tinguis o a on vius, si estàs lluny de casa, és normal que de tant en tant et sentis una mica trist perquè estranyes als qui més estimes: a la teva família i amics. No existeix cap cosa que no et faci recordar-los: una cançó, un menjar, un lloc o les fotos que accidentalment veus en el teu telèfon. Estar lluny no és una cosa fàcil.

Qui soc avui dia té molt a veure amb aquella decisió que em va canviar la vida. Viure a tants quilòmetres de la llar familiar et fa fort. Ganes en maduresa i independència emocional. Perquè si sorgeix un problema, no tens més remei que enfrontar-lo i solucionar-lo. Aprens a pensar per tu mateix. Obres la ment i coneixes altres realitats. I, si tens sort, com en el meu cas, pots abraçar un altre idioma i altres costums fins a fer-los teus.

La primera imatge és de l’aeroport de Gatwick, el qual freqüento cada 6 setmanes per tornar a casa, la segona foto és a L’ampolla, quan per fi soc a casa i gaudeixo de la meva gent i el bon temps, i la tercera es des del meu cotxe, quan plou a Anglaterra, que és gairebé sempre.

Totes tres fotos em transporten a diferents moments amb diferents sensacions i emocions.

Maria

https://drive.google.com/drive/folders/19tBE5r-VuaoFGVhIFIqm9lpbzc6jLy7I